Un petit homenatge

A la vida he conegut força tipus de vinculacions i relacions amb altres persones. És tot tan curiós i hi ha tantes maneres d’actuar! Al final, per a mi les millors en tots els àmbits són les que no amaguen cap tipus d’interès, més enllà de compartir moments plegats, les que són fàcils.

Et truco? em truques? vinc? vens? Vull valorar qui és aquí fent camí i acompanyant-te tan sols perquè tu ets tu i l’altre és ella o ell. Aquells que t’aprecien per com tu ets, amb els teus errors i coses bones, les que saben com ets més enllà de la merda de les xarxes socials i els egos que hi projectem, que ho fem tots.

Les persones que et podrien veure cada dia i no es cansarien de la bona companyia i les que veus menys, però saps que hi són.

Gent que mai et fa sentir petita ni suporta veure’t patir. Bua, i saben com ets tu nua, crua, dèbil, enfadada, feliç, perquè et saben i et coneixen en tots els estats. Saps que sempre hi són, tant quan estàs eufòrica com quan t’han de recollir a trossets… perquè sí, perquè és a qui truques primer en qualsevol dels dos casos.

Et diuen a cada moment el que pensen i no has d’endevinar res, et tracten com a algú important en les seves vides. Fan la seva i tu la teva, però sempre hi ha un punt de trobada que no es perd, perquè les converses són necessàries. Perquè saps que us estimeu. Fins i tot podeu viure lluny, però això no importa.

Persones que es preocupen i que et preocupen. Que fan pinya amb tu i amb els altres propers i properes. Coneixen les teves manies i tu les seves, i rieu per sota el nas. Persones que pel sol fet de saber que existeixen elles i ells, ja et fan feliç i tu a elles. És l’únic que acaba important i és l’únic que m’importa.

Aquestes són les vinculacions en profunditat que he conegut i solen comptar-se amb els dits de les mans, com a molt. Llegint això, sé en qui penso i recordant-me d’aquestes persones, somric. Sense elles, res tindria sentit. Aquest camí no tindria sentit per a mi. Mai. Són el motiu principal que ens fa aixecar-nos als matins. I per això fa tant mal la distància o la pèrdua o la decepció. Gràcies sinceres a les persones que camineu a prop.

De vegades em va bé escriure i ordenar pensaments, qui em coneix sap que és part de mi. Cadascú té la ment que té i jo tinc aquesta i me l’estimo. 😊

Raichel Cat.

oznor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s