Com t’agradaria envellir?

Hola! Aquest és un escrit molt especial. Al Postgrau de Musicoteràpia de la Universitat de Girona ens han posat com a treball pràctic de l’assignatura Musicoteràpia en persones grans fer una reflexió sobre com ens agradaria envellir. M’agrada el que hi he expressat, així que he decidit compartir-ho amb vosaltres a través del blog i que surtin a la llum els meus pensaments sobre aquest tema que crec que ens afecta a tots: tots tenim o hem tingut avis i tots som humans i, si tot va bé, envellirem.

Penso que en una societat en la qual hi ha moltíssima gent gran, aquestes persones no s’estan valorant com realment es mereixen. I personalment crec que hauríem de començar per apropar la joventut a la gent gran molt més sovint! Ells són els savis de la tribu, els que més anys porten per aquí, i no pas al contrari, com sembla avui en dia ja que els costa més aprendre, per exemple, a fer funcionar un mòbil o una tablet.

Hi ha molts interessos en mostrar una imatge dolenta de la gent gran. Se’n beneficien les indústries cosmètiques i tantes altres, que ens venen productes per seguir essent joves, transmetent novament que fer-se gran és molt negatiu. Però la vida avança i tots acabarem envellint. És el cicle de la vida, com diu la bonica cançó de “El rey León”. Deixeu les vostres opinions i sigueu lliures de compartir el post amb qui volgueu. Aquest és el treball que he presentat:

He estat pensant força dies sobre aquesta qüestió i crec que hi ha quatre coses que m’agradaria que fossin presents en aquesta futura època de la meva vida. Comentaré cadascun d’aquests aspectes per separat, per així fer-me’n més conscient.

  1. AMOR

Aquest punt va molt lligat al segon del qual parlaré. Totes les persones necessitem amor, sigui quina sigui la nostra edat. Sentir-nos estimats per altres humans i estimar-los a ells també. Sentir afecte ens pot mantenir amb ganes de llevar-nos cada matí. Crec que quan ets gran, tens més tendència a sentir-te sol i qualsevol mostra d’afecte per part dels qui t’envolten et pot ser d’una immensa ajuda per a estar millor, amb més benestar.

Image: couple on beach

  1. FAMÍLIA I COMUNITAT

L’afecte ens pot venir de qualsevol persona, però si tenim una família i uns amics al costat, aquest és el millor afecte que podem rebre i donar. No m’agradaria fer-me gran en soledat ni en un geriàtric que no s’assemblés gens a una “llar”. Potser en un futur existiran (o ja existeixen) centres o barris on anar a viure, sentint-te autònom però alhora sabent que hi ha un equip professional de psicòlegs, metges, terapeutes, que vetllen pel teu benestar. M’imagino, en cas de no gaudir de bona salut o tenir problemes de mobilitat, vivint en un barri amb altres amistats meves a prop, fent trobades cada dia i teràpies de grup.

  1. ACTIVITAT (ENVELLIMENT ACTIU) I PROJECTES

A classe vàrem tractar aquest concepte. M’agradaria fer-me gran tenint sempre un projecte o objectiu en grup, amb altres persones, perquè sé per experiència que aquesta sensació de donar sentit a la vida és de les més precioses que pots sentir. És per tant una missió dels terapeutes o de les noves generacions, donar cobertura a aquest desig que moltes persones grans de ben segur que tenen al seu interior: dinamitzant grups d’avis i àvies i proposant-los activitats, els estem ajudant molt. Quan jo em trobi en aquesta franja d’edat, m’agradaria fer activitats que em motivessin i juntament a persones de diferents edats, no només gent gran, perquè crec que és molt bonic aprendre els uns dels altres. M’agradaria tenir un grup on anar a participar en sessions de Musicoteràpia i també mantenir-me activa en el sentit de llegir i de practicar activitats físiques.

  1. DIGNITAT I ACCEPTACIÓ

Per últim, m’agradaria envellir amb una pensió que em permetés sobreviure i viure, tot i que això és més complicat. Me n’adono que dins del sistema actual i tot i que jo no em mogui per diners (últimament he arribat a la conclusió que em moc principalment per amor, per això moltes vegades m’he sentit malament dins d’alguns projectes que eren moguts només pels diners i els he abandonat) si no en tens tot és més complicat, sobretot per a la gent gran: veig molts avis i àvies que es troben en situacions de pobresa i, a banda de trobar-se malament de salut, han de dur un enorme pes a sobre pel fet de no disposar de diners ni d’ajuts per a comprar menjar, tenir alguna persona que els ajudi, fer activitats d’oci… Això m’entristeix molt i és per això que m’agradaria disposar d’una dignitat econòmica. Llavors també hi hauria la dignitat que afecta al físic i a la ment: m’agradaria que, siguin quines siguin les limitacions o problemes de salut que se’m puguin presentar, pogués acceptar la meva situació i que les persones del meu voltant m’ajudessin a continuar veient la vida amb un somriure o almenys amb menys dolor depenent del dia i malgrat que jo no recordés qui són ells o que no em pogués moure.

Perquè la vida és amor i l’amor és vida i crec que hem vingut aquí a estimar i a ser estimats en qualsevol etapa vital i és la tasca dels qui pensem així escampar aquest missatge a qualsevol persona que ens trobem.

Gràcies per la visita,

Raichel Cat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s