Que per cada moment feliç,

Siguis capaç d’esperar-ne molts més.

Només perquè sí, perquè ets “energia que s’enganxa”,

com diu la lletra de la cançó i com diu la teva amiga Carrie.

 

Que no t’agafis als instants, que els humans tenim aquest mal costum.

Que no t’arrapis a les experiències viscudes,

simplement les visquis i les toquis i les bateguis i

les sentis i les gaudeixis i les acaronis i tot el que tu vulguis… I les deixis volar.

Que saps que tot és fugaç,

com el dia que s’acaba perquè el bressola la nit.

Com les estrelles que deixes de veure perquè el sol les vol pentinar.

Com cada pas que fas, com cada cop que et perds, com cada cop que et trobes. Com quan et trobes. Com quan et troben.

 

Que a la caixa dels records hi hagis fet créixer ocells.

Que les àncores són per aquells que necessiten pertànyer.

I així cada cop que somriguis apareixerà un ocell, o dos, o tres.

I volaran per fer espai als nous moments.

 

“Has de saber que aquesta és la gràcia dels records quan els vols ocells i papallones”. – repeteixo a la meva ment juganera.

 

Raichel Cat.