Energia que s’enganxa (o Oda als ocells)

Que per cada moment feliç,

Siguis capaç d’esperar-ne molts més.

Només perquè sí, perquè ets “energia que s’enganxa”,

com diu la lletra de la cançó i com diu la teva amiga Carrie.

 

Que no t’agafis als instants, que els humans tenim aquest mal costum.

Que no t’arrapis a les experiències viscudes,

simplement les visquis i les toquis i les bateguis i

les sentis i les gaudeixis i les acaronis i tot el que tu vulguis… I les deixis volar.

Que saps que tot és fugaç,

com el dia que s’acaba perquè el bressola la nit.

Com les estrelles que deixes de veure perquè el sol les vol pentinar.

Com cada pas que fas, com cada cop que et perds, com cada cop que et trobes. Com quan et trobes. Com quan et troben.

 

Que a la caixa dels records hi hagis fet créixer ocells.

Que les àncores són per aquells que necessiten pertànyer.

I així cada cop que somriguis apareixerà un ocell, o dos, o tres.

I volaran per fer espai als nous moments.

 

“Has de saber que aquesta és la gràcia dels records quan els vols ocells i papallones”. – repeteixo a la meva ment juganera.

 

Raichel Cat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s