I de sobte, un dia…

No us passa a vosaltres? A mi, sí.

Resulta que quan faig alguna cosa que implica superar una por o aconseguir un repte que m’havia proposat i que mai abans havia fet, és quan més viva i feliç em sento. I si aquests moments són compartits amb altres persones, l’alegria es multiplica!

Alguns exemples de coses que, per a mi, han suposat i suposen reptes:

  • Pujar una muntanya.
  • Córrer més quilòmetres dels que normalment aconsegueixo fer.
  • Parlar en anglès davant d’un jurat, fent un discurs que recorda als de TED Talks.
  • Fer submarinisme.
  • Viatjar.
  • Parlar en públic davant d’un nombre considerable de persones.
  • Cantar i tocar la guitarra alhora i amb públic al davant.
  • Aconseguir fer alguna asana de ioga molt complicada.
  • Conèixer gent nova.
  • Anar sola a llocs on normalment es va acompanyat.

11170323_10153209470936768_3204557001022251574_nRealment és potser aquest, el sentit de tot plegat? Notar que et superes a tu mateix, que no importa que no siguis un expert en un tema per a començar a interessar-te’n? A vegades, simplement t’has de permetre a tu mateix obrir les ales i avançar, per molt que les persones que t’estimen i fins i tot tu mateix et diguin i et diguis que sense aixecar el vol també seràs feliç.

Molta gent creu que la vida no pot ser sempre una aventura, que ha de ser rutinària i que tot això dels reptes personals són tonteries. He volgut parlar precisament d’ells en aquesta segona entrada del bloc, perquè per a mi són importants: si no tens reptes ni plans, crec que estàs perdut. Almenys jo ho estic. Quan passo una temporada amb pocs reptes a superar, em sento inútil. Com si la vida deixés de tenir un rumb, com si jo mateixa estigués aquí tota desorientada i sense cap pla. Per això crec que són tan necessaris, per a fer-te sentir valent, útil i viu.

I tot això ho estic escrivint jo, que resulta que sovint m’ho penso massa abans d’acceptar nous reptes. Però sé que valen la pena. I que n’he d’assolir més.

“Una vegada vas decidir ser curiós i provar coses noves. I de sobte, un dia, et trobes explicant que vas fer-les, i ho recordes amb un somriure i amb ganes de més.”

Quin és el pròxim repte? 🙂

 

1426718_10151986902021768_1187812464_n

Foto: mirant a l’horitzó. Realment es veia!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s